Koretori ortogràfegi par Firefox e LibreOffice

I xe venhùi fora i koretori ortogràfegi pal vèneto drio la mé skritura!!

Li podé katar kuà par i prodoti Mozilla (Firefox, Thunderbird, …): kolegamento

E kuà par LibreOffice (ankora da aprovar): kolegamento

 

Savème dir!

Sani

Annunci

Sol parké de c/k e ɉ/g

Premeso ke no ge xe ñankora na grafía ufisial pal vèneto, parké, par krearla, bexòña farlo ko ‘n alfabeto opako (no trasparente)?

Tòlto da Trasparenza fonologica:
“Caratteristiche certe dell’opacità fonologica sono […] la necessità di compitare le parole […] e maggiori difficoltà per tutte le tecnologie di riconoscimento vocale.
Molte lingue artificiali, come l’esperanto e gli esperantidi sono costruite proprio sulla base di un’opacità tendente allo 0, ovvero su un basso livello di discrasia fra scritto e parlato.”

Se bexòña far na ròba mèjo farla ben, nò? parké inserir opasità dove ke se pòl evitarla?

Go tentà de vesinarme a na pronunca pi posíbile fonètega, kuesto par dar na man a tuti de poder lèxer kuelo ke ‘l vièn skrito da altri. Par sto motivo kuà la < j > e la < ɉ > le xe símili.
Go doparà el señeto – par la < đ >, rendéndola símile a la < d >, ke la xe n’ altra realixasion de ‘l fonèma in sèrte varianti.
Par doparar manko señi gràfegi posíbili lo go doparà anka par el < ŧ >.
E par vèñer kontro anka a i vèneti migrài go inserío el < ñ >.

Rèsta fora la kuestion // e /k/, e /ʤ/ e /ɡ/. Par rénder manko opako posíbile ‘l alfabeto se ga desixo de doparar < c > e < k >, e < ɉ > e < g > in manièra kostante (un grafèma un son solke).

La èle evanesente pò la ga dele règole de pronunsia, kuindi se pòl lasarla indikàa ko < l >, e oñi un la lexarà konforme a la só variante (se pòl komunkue doparar < ƚ > par indikar ke la và lèta pròpio evanesente).
No se pòl far isteso ko la < j >, parké no la ga na règola xeneral (‘te na variante ge pòl èser sia na < j > ke na < ɉ >).

Kome ‘l esperanto la me grafía la dòpera la < h > kome diakrítego par sèrte létare ke se pòl ‘ver difikoltà katarle ‘te na tastièra. Kuindi se pòl benisimo skríver < dh >, < th >, < jh >, < lh >, e < nh >.

I asenti i se rende necesari par far lèxer sensa anbiguità na variante a tute kelaltre. Oltre a no pèrder un tèrmine par strada (da lèxerse kome “no dexmentegar kome ke se lèxe na paròla parké no pi doparàa”).

Ko ‘n alfabeto fato a sta manièra tuti i pòl skríver ‘te la só variante parké la konprende tuti i soni doparai da tuti i dialèti de ‘l vèneto. E oñi un el xe bon de lèxer kuela de kelaltri.

Tentar de portar tanta variansa ‘te na ùnika grafia el xe inposíbile, basta vardar kòrvo/kòrth, o kuando/koando, ki/ci, etc. Masa variabilità, veñerìa ‘n alfabeto masa grando e masa konplèso.

Kuala variante la pòl raprexentar tuto el Vèneto? opur, kuala variante doparar par un vèneto standard? opur, kualo vokabolario, kuala gramàdega doparar?
Kostruirgene una da xèro no xe posíbile. I sardi e i ladini i ga tentà de far na ròba konpaña e i ga falío. Rèsta da sernirn una xà existente, ma kuala? Kuela ke pi la se vesina a ‘l italian no ‘l ga senso (uno podaría domandarse parké no al furlan, o al tedesko, o a ‘l latin…). Na posíbile solusion la xe kuela ke pi la raprexenta tuto el Vèneto, e kuindi kuela ke la “stà a mèxa via” intra tute le varianti de vèneto; de mòdo ke sia manko difísile inpararla par tuti (kuesta variante, da ‘l post presedente, la rexulta èser kuela de Méolo).
Un disionario, pò, el ga da inklúder tute le paròle in tute le varianti, indikando anka indove ke le xe doparàe (ank(u)ò/ankúo/ankó(i), ink(u)ó/inkói, unkuò, onkó). E na gramàdega la ga da far altretanto, indikando indove ke se àplika na règola e indove ke nò.

 

Ve pàreƚo ben?

Alfabeto vèneto

Alfabeto vèneto

Koniugador de i vèrbiSilabadorIntivador de le varianti (novo!)Konvertidor de mexure

 

1. Vokali e on fià de konsonanti sénplisi.

/a/ /b/ /t͡ʃ/ /d/ /ð/ /e/ /ɛ/ /f/ /g/ /i/ /j/ /d͡ʒ/ /k/ /l/ /ʎ̞˞, ʟ̟̞˞/ /m/ /n/ /ɲ/ /o/ /ɔ/ /p/ /r/ /s/ /t/ /θ/ /u/ /v/ /w/ /z/
a b d é è f i l m n ó ò p r s t u v
e o

2. Par analoxía ko x etimolòxega e par no far skonfuxion ko difarenti leture de ‘l italian (se se doparase la z).

/a/ /b/ /t͡ʃ/ /d/ /ð/ /e/ /ɛ/ /f/ /g/ /i/ /j/ /d͡ʒ/ /k/ /l/ /ʎ̞˞, ʟ̟̞˞/ /m/ /n/ /ɲ/ /o/ /ɔ/ /p/ /r/ /s/ /t/ /θ/ /u/ /v/ /w/ /z/
a b d é è f i l m n ó ò p r s t u v x
e o

3. Èle evanesente, ko h diakrítega. In ŧèrte varianti, intra vokali, la èle la é evanesente (ge n’ é na règola).

    Okluxiva dental sonòra, ko h diakrítega; kuà se pòl doparar la đ anka par somejanŧa ko d, ke ŧèrte varianti la dopara al pòsto de đ.

Par analoxía ko dh se à la th.

/a/ /b/ /t͡ʃ/ /d/ /ð/ /e/ /ɛ/ /f/ /g/ /i/ /j/ /d͡ʒ/ /k/ /l/ /ʎ̞˞, ʟ̟̞˞/ /m/ /n/ /ɲ/ /o/ /ɔ/ /p/ /r/ /s/ /t/ /θ/ /u/ /v/ /w/ /z/
a b d đ é è f i l ƚ m n ó ò p r s t ŧ u v x
dh e lh o th

4. Par /j/ la và ben la j parké anka in altre lengue la pòl ‘ver el steso sòn ke ‘l à in ŧèrte varianti de ‘l veneto.

/a/ /b/ /t͡ʃ/ /d/ /ð/ /e/ /ɛ/ /f/ /g/ /i/ /j/ /d͡ʒ/ /k/ /l/ /ʎ̞˞, ʟ̟̞˞/ /m/ /n/ /ɲ/ /o/ /ɔ/ /p/ /r/ /s/ /t/ /θ/ /u/ /v/ /w/ /z/
a b d đ é è f i j l ƚ m n ó ò p r s t ŧ u v x
dh e lh o th

5. Intra vokali e in prinŧipio de paròla la /j/ la pòl ‘ver na realiđaŧion e na letura difarente in ŧèrte varianti: konvièn doparar on grafèma a pòsta (ge n’ é na règola). Par analoxía ko ƚ se à ɉ, ko h diakrítega.

/a/ /b/ /t͡ʃ/ /d/ /ð/ /e/ /ɛ/ /f/ /g/ /i/ /j/ /d͡ʒ/ /k/ /l/ /ʎ̞˞, ʟ̟̞˞/ /m/ /n/ /ɲ/ /o/ /ɔ/ /p/ /r/ /s/ /t/ /θ/ /u/ /v/ /w/ /z/
a b d đ é è f i j ɉ l ƚ m n ó ò p r s t ŧ u v x
dh e jh lh o th

6. Par somejanŧa de sòni se à le i (ge n’ é na règola par destregarla da la j) e u par /j/ e /w/.

    In ŧèrte varianti on alòfono de la /w/ el pòl somejar a na o /ó/.

/a/ /b/ /t͡ʃ/ /d/ /ð/ /e/ /ɛ/ /f/ /g/ /i/ /j/ /d͡ʒ/ /k/ /l/ /ʎ̞˞, ʟ̟̞˞/ /m/ /n/ /ɲ/ /o/ /ɔ/ /p/ /r/ /s/ /t/ /θ/ /u/ /v/ /w/ /z/
a b d đ é è f i j (i) ɉ l ƚ m n ó ò p r s t ŧ u v (u/o) x
dh e jh lh o th

7. Par vèñer inkontro anka a i vèneti migrài in paexi ispanòfoni se dopara la ñ, ko h diakrítega.

/a/ /b/ /t͡ʃ/ /d/ /ð/ /e/ /ɛ/ /f/ /g/ /i/ /j/ /d͡ʒ/ /k/ /l/ /ʎ̞˞, ʟ̟̞˞/ /m/ /n/ /ɲ/ /o/ /ɔ/ /p/ /r/ /s/ /t/ /θ/ /u/ /v/ /w/ /z/
a b d đ é è f i j (i) ɉ l ƚ m n ñ ó ò p r s t ŧ u v (u/o) x
dh e jh lh nh o th

8. Senpre par senplefegar se pòl doparar i grafèmi c/k e g par un sòn solke (sikome ke ge n’ é đà ɉ par /ǧ/).

/a/ /b/ /t͡ʃ/ /d/ /ð/ /e/ /ɛ/ /f/ /g/ /i/ /j/ /d͡ʒ/ /k/ /l/ /ʎ̞˞, ʟ̟̞˞/ /m/ /n/ /ɲ/ /o/ /ɔ/ /p/ /r/ /s/ /t/ /θ/ /u/ /v/ /w/ /z/
a b c d đ é è f g i j (i) ɉ k l ƚ m n ñ ó ò p r s t ŧ u v (u/o) x
dh e jh lh nh o th

9. Fine.

/a/ /b/ /t͡ʃ/ /d/ /ð/ /e/ /ɛ/ /f/ /g/ /i/ /j/ /d͡ʒ/ /k/ /l/ /ʎ̞˞, ʟ̟̞˞/ /m/ /n/ /ɲ/ /o/ /ɔ/ /p/ /r/ /s/ /t/ /θ/ /u/ /v/ /w/ /z/
a b c d (đ) đ é è f g i j (i) ɉ (j) k l ƚ (l) m n ñ ó ò p r s (ŧ) t ŧ u v (u/o) x (đ)
dh e jh lh nh o th

‘L alfabeto konplèto ‘l é.

a b c d đ é è f g h i j ɉ k l ƚ m n ñ ó ò p r s t ŧ u v x
dh e jh lh nh o th

Ko on rapòrto fonèma/grafèma, par ‘l alfabeto konplèto, de 28/29 (96.6%), uno tra i pi alti intra tute le lengue de ‘l mondo (italian: 30/37 – 81.1%, spañòl: 24/32 – 75.0%, todesko: 37/67 – 55.2%, franŧexe: 35/190 – 18.4%, inglexe: 44/251 – 17.5%).

 

 

B /b/

La naxal ke ge pòl ‘ndar vanti la é la n solke.
Ex. barba, skanbiar, brèspa, bixnént, bursolòt.

 

C /t͡ʃ/

Doparàa vanti de na vokal e in koa de paròla.
Se kata el scapo ci vanti vokal sol kó la i la é asentàa, e kuindi ko valor de vokal (invecío).
Ex. òco, caro, maca, reca, tòc, pèc.

Se rekòrda ke le konsonanti sc le à da díxerse kome do fonèmi separài.
Ex. masco, scenxa, scantixo, scòpo, scòna.

 

D /d/

In sèrte varianti se pòl ‘ver on desfanto kó la se kata tra vokali (poder > poer, fradèl > fraèl > (pav.) frèl, rivadi > rivài).
In altre se pòl katarla aspiràa e skríta dh: in prinsipio de paròla, tra vokali (anka sentàtegi kome in: i dhei, mi dhòrme), e drio r, kó la é seguía da vokal (fredhe, stradha, krédhar, verdhést).
Ex. doparar.

 

Đ/Dh /ð, d͡z/

El son ‘l é símil al ‘th’ de ‘l en. ‘father’ [‘fa:ðə*].
Intra sèrte varianti de ‘l scapo de ‘l fel.-bel. e baso pad., intra vokali, el pòl ‘ver el son de /d͡z/, e ‘tei altri kaxi se pòl katarla skrita (e dita) kome d (denòco, piànder, pèdo, mèdo).
In altre varianti, ke no le à sto son, la vièn skrita (o lèta) kome x.
‘L é doparàa, par sòlito, inté le dexinense -iđàr.
Ex. orđo, sorđe, piànđer, vèrđer, đenđive, lanpiđar, kađòt, đèrđa, đent, đónta, đenòco, đerman, đogar, kalíđene, xgrénđer.

 

F /f/

In sèrte varianti de ‘l fel.-bel. (pagòt) e seg., vanti vokal, la deventa aspiràa, a mèxa via tra na ‘phi’ /ph/ grèga e ‘l ‘ph’ /p͡f/ todesko, e la pòl vèñer skrita fh.
Ex. finko, fiap, foliskar, fhémena, fhorèsto, fhormài, fhursi, xgranfho.

 

G /ɡ/

Ex. gato, gualivo, gòto, pèrsegi, górna.

Le konsonanti gl le à da díxerse kome do fonèmi separài.
Ex. gladiator, anglekan, gliserina, glòria, glukòxio.

 

I /i, j/

La i ko valor de konsonante la vièn doparàa drio de na konsonante e vanti de na vokal.
Ex. intimèla, inberlar, inkalmo, inmanegar, pien.

 

J /j/

Doparàa vanti de na vokal; la konsonante ke se pòl katar vanti de kuesta l’ é par sòlito n, r, l, x (via el prefiso (de)x).
Se pòl katarla skrita (o lèta) kome ɉ, in partikolar ‘te la variante lag., senpre, o anka, in sèrte altre kome el liv., solke in prinsipio de paròla o drio konsonante.
Ex. jèri, jutar, ajo, mujèr, jarin.

 

Ɉ/Jh /d͡ʒ/

La vièn doparàa intéi stesi kaxi de la j.
Se kata el scapo ɉi vanti vokal sol kó la i la é asentàa, e kuindi ko valor de vokal (boɉío).
Ex. ɉémo, ɉara, baɉiɉi, xɉonfo, xɉoŧar, onɉa, inɉòter, inɉotir.

 

K /k/

In sèrte varianti de seg. e cip., in koa de paròla, la deventa aspiràa.
Ex. pèka, karèga, kuando, tòk.

 

L /l/

In sèrte varianti in prinsipio de paròla e tra vokali la à valor evanesente, e in sto kaxo se pòl skríverla (e lèxerla) anka kome ƚ.
Ex. molton, bígol, artilièr.

 

Ƚ/Lh /ʎ̞˞, ʟ̟̞˞/

Ex. ƚate, baƚa.

 

N /n/

La é la naxal ke la pòl ‘ndar vanti b e p.
Ex. napia, ànara, ponaro.

 

Ñ/Nh /ɲ/

Doparàa vanti de na vokal e in koa de paròla.
Se kata el scapo ñi vanti vokal sol kó la i la é asentàa, e kuindi ko valor de vokal (konpañía ◊◊ ma konpàña).
Ex. ñaro, ñàñara, ñèl.

 

P /p/

La naxal ke ge pòl ‘ndar vanti la é la n solke.
In sèrte varianti de seg. e cip., in koa de paròla, la deventa aspiràa.
Ex. despèrder, popà, kanpo, kop.

 

S /s/

Doparàa in prinsipio de paròla, drio konsonante, o anka vanti de na konsonante sorda, ke le sería f, c, p, k, t (sfexa, fisco, spénđer, deskuxir, despetar), e in koa de paròla (fornàs, fis, gardús, i(n)stés, panigas).
Ex. baston, sàlgaro, sòto, masa, rusar.

Se rekòrda ke le konsonanti sc le à da díxerse kome do fonèmi separài.
Ex. masco, scenxa, scantixo, scòpo, scòna.

 

T /t/

In sèrte varianti de seg. e cip., in koa de paròla, la deventa aspiràa.
Ex. butiro, gato, mat.

 

Ŧ/Th /θ, t͡s/

El son ‘l é símil al ‘th’ de ‘l en. ‘thin’ [‘θin], ma in sèrte varianti de ‘l scapo de ‘l fel.-bel. e de ‘l baso pad. el pòl ‘ver el son de /t͡s/.
In altre ankora, ke no le à sto son, la vièn skrita (e lèta) kome s.
‘L é doparàa, par sòlito, in poxision postònega drio n, r, l (ma àrđere, romanxo, evk), e inté le dexinense -V(n)ŧ(i)V, -ŧiónV.
Ex. ŧavata, ŧinkue, fòrŧa, piaŧa, ŧanka, ŧelegato, ŧé(g)ola, graŧia, naŧion, faŧolet, nòŧe.

 

U /u, w/

La u konsonante la vièn doparàa drio na konsonante e vanti de na vokal ke ge fà ditongo insenbre.
Intel vith. se pòl ‘ver na pronunsia de la /w/ kome se la fuse na o saràa e ‘lora se podarà katar forme de la sòrte koando, lengoa.
Ex. dudolèr, kuatro, akua, guantièra.

 

V /v/

Par sòlito se à on desfanto kó la se kata in prinsipio de paròla e tra vokali rente de una débole (kavín > kaín, savér > saér, savéva > saéa, podéva > poéa, avón > aón).
Ex. ava, vaka, vòvo.

 

X /z/

Doparàa in prinsipio de paròla, par sòlito tra vokali, e vanti konsonante kó la é sonòra o anka s, ke le sería s, v, ɉ, b, g, d, l, m, ñ, n, r, j (dixsète, xvegrar, xɉonfo, xbaro, xgrafar, xdentegà, xlimegoxo, xmara, xñapa, xnaxar, xradixar), e in koa de paròla (bux, krox, nox, radix).
Ex. piaxe, Dòxe, luxe, dixe.

Asenti

Se dixe asento (fònego) l’ elevathion de la voxe inté la pronunthia de na sílaba (asentàa).

 

Ma asento (gràfego) ‘l é anka el seño ke se pol méter so na vokal de na sílaba asentàa par señarge kome ke na vokal la à da lèdherse, o sora de i monosílabi par destregarli da altri skriti inté la medèxima maniera.

‘L asento gràfego, ke par sòlito el xe agudo e ‘l kaska so la penúltima sílaba, o l’ última se la é saràa, el seña ‘l asento tònego:

  • de le parole thonke ke le fenise par vokal (ingropà, vintitrè, unkuò, piè, fià).
  • de le parole piane ke le fenise par konsonante, e in partikolar intéi verbi rixotònegi (méter, kúxer).
  • de le parole indove ke ‘l kaska vanti de la penúltima (làgrema, mónega).
  • par le parole ke le à do o pi sílabe, sora de la prima vokal de on ditongo o de on jato (gavèu, bevúo).
  • in dheneral el seríe da doparar par tute le parole indove ke ‘l asento gràfego el seña na e o na o verta, anka par far lèdher in maniera exata la parola intra difarenti varianti (skarpèr, vecòt, peòco, logo/lògo).
  • sora de le forme de ‘l end. prex. de ‘l v. aver (à, è, ò) e èser (, , é), in forma débole.