Sol parké de c/k e ɉ/g

Premeso ke no ge xe ñankora na grafía ufisial pal vèneto, parké, par krearla, bexòña farlo ko ‘n alfabeto opako (no trasparente)?

Tòlto da Trasparenza fonologica:
“Caratteristiche certe dell’opacità fonologica sono […] la necessità di compitare le parole […] e maggiori difficoltà per tutte le tecnologie di riconoscimento vocale.
Molte lingue artificiali, come l’esperanto e gli esperantidi sono costruite proprio sulla base di un’opacità tendente allo 0, ovvero su un basso livello di discrasia fra scritto e parlato.”

Se bexòña far na ròba mèjo farla ben, nò? parké inserir opasità dove ke se pòl evitarla?

Go tentà de vesinarme a na pronunca pi posíbile fonètega, kuesto par dar na man a tuti de poder lèxer kuelo ke ‘l vièn skrito da altri. Par sto motivo kuà la < j > e la < ɉ > le xe símili.
Go doparà el señeto – par la < đ >, rendéndola símile a la < d >, ke la xe n’ altra realixasion de ‘l fonèma in sèrte varianti.
Par doparar manko señi gràfegi posíbili lo go doparà anka par el < ŧ >.
E par vèñer kontro anka a i vèneti migrài go inserío el < ñ >.

Rèsta fora la kuestion // e /k/, e /ʤ/ e /ɡ/. Par rénder manko opako posíbile ‘l alfabeto se ga desixo de doparar < c > e < k >, e < ɉ > e < g > in manièra kostante (un grafèma un son solke).

La èle evanesente pò la ga dele règole de pronunsia, kuindi se pòl lasarla indikàa ko < l >, e oñi un la lexarà konforme a la só variante (se pòl komunkue doparar < ƚ > par indikar ke la và lèta pròpio evanesente).
No se pòl far isteso ko la < j >, parké no la ga na règola xeneral (‘te na variante ge pòl èser sia na < j > ke na < ɉ >).

Kome ‘l esperanto la me grafía la dòpera la < h > kome diakrítego par sèrte létare ke se pòl ‘ver difikoltà katarle ‘te na tastièra. Kuindi se pòl benisimo skríver < dh >, < th >, < jh >, < lh >, e < nh >.

I asenti i se rende necesari par far lèxer sensa anbiguità na variante a tute kelaltre. Oltre a no pèrder un tèrmine par strada (da lèxerse kome “no dexmentegar kome ke se lèxe na paròla parké no pi doparàa”).

Ko ‘n alfabeto fato a sta manièra tuti i pòl skríver ‘te la só variante parké la konprende tuti i soni doparai da tuti i dialèti de ‘l vèneto. E oñi un el xe bon de lèxer kuela de kelaltri.

Tentar de portar tanta variansa ‘te na ùnika grafia el xe inposíbile, basta vardar kòrvo/kòrth, o kuando/koando, ki/ci, etc. Masa variabilità, veñerìa ‘n alfabeto masa grando e masa konplèso.

Kuala variante la pòl raprexentar tuto el Vèneto? opur, kuala variante doparar par un vèneto standard? opur, kualo vokabolario, kuala gramàdega doparar?
Kostruirgene una da xèro no xe posíbile. I sardi e i ladini i ga tentà de far na ròba konpaña e i ga falío. Rèsta da sernirn una xà existente, ma kuala? Kuela ke pi la se vesina a ‘l italian no ‘l ga senso (uno podaría domandarse parké no al furlan, o al tedesko, o a ‘l latin…). Na posíbile solusion la xe kuela ke pi la raprexenta tuto el Vèneto, e kuindi kuela ke la “stà a mèxa via” intra tute le varianti de vèneto; de mòdo ke sia manko difísile inpararla par tuti (kuesta variante, da ‘l post presedente, la rexulta èser kuela de Méolo).
Un disionario, pò, el ga da inklúder tute le paròle in tute le varianti, indikando anka indove ke le xe doparàe (ank(u)ò/ankúo/ankó(i), ink(u)ó/inkói, unkuò, onkó). E na gramàdega la ga da far altretanto, indikando indove ke se àplika na règola e indove ke nò.

 

Ve pàreƚo ben?

Skalaura multidimensional

Ko i dati tolti dal post presendente go rekavà el grafego ke vièn, dove ke se pòl véder la destribusion relativa de le difarenti varianti.

 

mds

mds01

 

Sti gràfegi i ga un koeficente de determinasion de 0.88, no ‘l xe tanto. Na scantineta mèjo la và ko se và sú de dimension (0.92 in 3 dimensioni), ma kuesto el xe caro.

Divixion intra le varianti

Go fato un konfronto intra le varianti de lengua vèneta e go tirà fora el gràfego (dendrograma) ke vièn.

La variante ke pi la raprexenta tuto el Vèneto (vardando sol ke el lèsego) la xe kuela de Méolo, ko na distansa mèdia tra tute kelaltre del 12%.
Kuela pi distante la xe kuela de Pàđule (29%), ‘te l’ àrea vèneta se kata Bixa (18%), e pò Belun (17%).

 

dendrogram

 

So’ l’ utilhità de i asenti

Ki xe ke sà dirme indove ke i và i asenti in ste paròle? Síu boni de intivar anka el fato ke i sipie pendi o agúi?

  • zavatol
  • temol
  • bekiñol
  • bigol
  • bortol
  • storiol
  • strakol
  • tondol
  • arena
  • birio
  • kamito
  • idole
  • reprobo
  • xlipega
  • varia
  • lesena
  • masola
  • mejo
  • eskaduria

No senpro ‘l é fàthil, me rendo konto. Par kuesto sente la necesità de dopararli. Voaltri nò?