El tenpo e i bòti, parte 1


koretori ortogràfegi: LibreOffice, Mozilla

stromenti: ParNoDexmentegar

LIBRO DE GRAMÀDEGA: Support independent publishing: Buy this e-book on Lulu.

 


Sta diskusion la nase da na domanda de Daniela.

Par kontar un fià so’ l’ oríxine de la manièra de kontar le ore in ‘bòti’ bexòña tornar indrio de un pèr de sèkoli. I Romani i gavéa un `dies naturalis` (kontà da alba a tramonto) e un `dies civilis`, ke ‘l jèra el `dies civilis` pí la `nox` (nòte). ‘Ndàndoge drio a i Grègi po i dividéa sia el xorno ke la nòte in kuatro parti, òñi una de trè ore. Òñi parte la fenía kuindi ko l’ ora tèrŧa, sèsta, nòna, e duodèŧima. Se rekòrda ke un tenpo no ge jèra un mòdo preŧixo par kontar el tenpo, se doparava klesidre, o relòji vari (a akua, o ko un pexo ke ‘l kaskàa in manièra uniforme), e kuelo ke se gavéa el bastàa.
Dapò la fine de l’ Inpèro Romano de Oŧidente, la manièra de kontar el tenpo la se gà manteñúo, ma se doparàa stromenti senpre pi preŧixi. La Cexa, par regolar i so riti, la doparàa ste ore tenporarie romane, e ‘l pasar de ‘l tenpo el jèra skandío da pregière e riti partikolari. Pasà anka el kuarto sèkolo se ga skomenŧià kostruir le kanpane, e ‘l momento de le pregière se gà skomenŧià skandirlo ko ‘l só sòn (graŧie anka a la libertà de kulto ke ge jèra). A sta manièra anka i kontadini i gà skomenŧià kapir ke ora de ‘l xorno ke la jèra (prima solo ke pòke parsone la savéa).
A partir da ‘l 14eximo sèkolo ste kanpane le se gà skomenŧià sonarle mekanikamente parké takàe a grandi relòji mekànegi ke i fonsionàa ko un pexo ke ‘l kaskàa, e par stò motivo le gavéa da èser montàe in pòsti alti, i kanpanili.
L’ istante kuando ke sonava le kanpane però no ‘l jèra uniforme, parké magari na pregièra la se dixeva mèxa ora prima, o mèxa ora dòpo. No ‘ndàa molto ben. Kusita, ‘nte i primi deŧèni de ‘l 1300 se gà deŧixo de modifegar el tenpo kanònego e far bàter le ore in manièra “uniforme”, ŧoè a òñi ora (senpre partendo da l’ alba, ora 0, al tramonto, ora 24 – e altre tante 24 ore par la nòte — sto tenpo el se dixéa “drio le ore taliane”, divixo in “ore de ‘l xorno” e in “ore de la nòte”).
Kuesto, in Vèneto, almanko fino al 17 April 1797 ŧirka, ano de l’ arivo de Napoleon e de le “ore franŧexi”. Ore ke le xe kuele ke doparemo anka unkuò: un xorno de 24 ore ke ‘l skomenŧia ko ‘l Sol se trova ‘te ‘l ponto opòsto al meridian lokal. E, sora de tuto, ste ore franŧexi le durava tute konpañe, ròba ke prima no la jèra vera parké d’ Istà el xorno el jèra pi longo ke nò de Invèrno.
‘Te ‘l 1866, ko l’ unità de l’ Italia, se gà deŧixo de doparar tuti l’ ora de ‘l fuxo de Roma (prima inveŧe òñi ŧità la gavéa le soe — Odèrso, par exenpio, la jèra pi vanti de un ora e mèxa respèto a Verona).
Dito kuesto, kara Daniela, pòso dirte ke la manièra de kontar le ore a “bòti” la xe nasúa nò prima de i primi deŧèni de ‘l 1300, ko i xe stài kostruíi i primi kanpanili.
La pròsima vòlta ke te ‘ndarà Veneŧia e te vardarà la Tore de i Mòri (kostruía ‘te ‘l 1497), te savarà ke le 24 ore ke ‘l seña no le xe de tuto el xorno, ma sol ke le 24 ore de la matina.

Spero de ‘ver respòsto a la to domanda. In kaxo dime pur!

1. Ge jèra anka altre sòrti de kontar el tenpo: le ore babilonexi, kuele spañòle, evd.
2. Le ore italiane le jèra molto kòmode parké i kontadini i podéa saver kanto tenpo ke mankava vanti el tramonto, par exenpio.

Bibliografía

Rispondi

Inserisci i tuoi dati qui sotto o clicca su un'icona per effettuare l'accesso:

Logo di WordPress.com

Stai commentando usando il tuo account WordPress.com. Chiudi sessione /  Modifica )

Google photo

Stai commentando usando il tuo account Google. Chiudi sessione /  Modifica )

Foto Twitter

Stai commentando usando il tuo account Twitter. Chiudi sessione /  Modifica )

Foto di Facebook

Stai commentando usando il tuo account Facebook. Chiudi sessione /  Modifica )

Connessione a %s...

Questo sito utilizza Akismet per ridurre lo spam. Scopri come vengono elaborati i dati derivati dai commenti.