So’ la j

Unkuò parlemo de la /j/, o mèjo de la <j>.

Ge n’ é sèrte paròle ke, in italian, le gavaría <gl(j)> mentre in vèneto le gà <j>. Parké? El pò èser forsi parké, dopo na trasformasion Vgl(i) > Vlj, la <l> la xe rente de na <i> kofà in xilio, ‘alio’, ‘òlio’, ‘malion’ e ‘lora le se dixe kome se la ge fuse na /j/ e kuindi se gà skomensià skríverle ko na <j> (xijo, ajo, òjo, majon)? Dixéndolo mèjo, da na banda sèrte paròle ke in italian le gavéa ‘Vgl(i)’ le se gavéa skomensià skríverle ko ‘Vli’ (par via de la mankansa de ‘l sòn /ʎ/), da kelaltra invese la letura de ‘li’ kofà /j/ el gà trasformà kuele paròle ko na skritura ko <j>.

El pòl èser kuesto el kaxo? El pòl èser anka ke i venesiani i lèxa le <j> kofà <jh>, o ‘l xe stà na derivasion independente dirèta da gl(i) > jh mentre ke in altre parti de ‘l Vèneto se gà vúo gl(i) > li > j? A ste domande no sò ankora respónder.

Kuesto, ankora, el vòl dir forsi evanesensa anka ko (V)lj? (el kaxo ko ljVlV el jèra xa stà kuèrto da VlV, e ljlV el xe inposíbil kuindi no ‘l pòl mai kapitar) no ‘l saríe strano…

 

PS. Forsi par paròle “vèce” kofà òjo e ajo saríe pi korèto parlar de latin, pitòsto ke de italian.