Kuando ke uno fa finta de saver…

koretori ortogràfegi: LibreOffice, Mozilla

stromenti: ParNoDexmentegar

LIBRO DE GRAMÀDEGA: Support independent publishing: Buy this e-book on Lulu.

 


Ge xe uno, par karità, a far el só laoro el sarà anka brao, no digo de nò, parò…

Ke, digo, se te gà da far na ròba parké “el fà figo”, o parké “el fà vixibilità”, almanko fàlo ben, nò?

Só drio parlar de Stefano Massini, fiorentin, ator de teatro, pien de prèmi, ke se gà metesto far sti filmati, forsi parké i ge gavarà dito ke kusità el se fà konóser de pí, mah.

Uno de i últimi filmati de la só sèrie “Parole in corso”, indove ke ‘l ne dixe l’ “oríxene” de ŧèrte paròle, el parla de la paròla de oríxene vèneta “cao” (o “ciao” in italian).

Teñeve saldi: el ne dixe, in un filmato de do menuti (par karità, in kusí pòko tenpo un no ‘l pòl dir tuto, kuindi no stò kuà kuestionar el konteñúo, ma la forma), ke la paròla italiana “ciao” la vièn fòra da la paròla venesiana… “sciao”… ma nò /scao/ kome ke el gà da èser, ma pròpio /ʃao/, ko la “sci” de ‘l it. “scialle”… me xe veñúo mal…
Almanko, se te gà da far sti filmati, infórmate prima de kome se dixe na paròla! Te gà pròpio fato véder ke no te gà fato na reŧerka fata ben, te gà fato le ròbe a la karlona, ke tanto, anka se la xente dòpo no la savarà pí parlar in vèneto, no ge ne cavarà ñente a ñisuni.

/ʃao/ vòstro, Massimo.

 

(kuando ke ge sarà el filmato su youtube kanbiarò el link, ke no sò par kuanto tenpo LaRepubblica lo teñarà fòra)

https://video.repubblica.it/rubriche/parole-in-corso/stefano-massini-parole-in-corso-perche-diciamo-ciao/364286/364842?ref=search

Facebook a i tenpi de l’ Akadèmia

koretori ortogràfegi: LibreOffice, Mozilla

stromenti: ParNoDexmentegar

LIBRO DE GRAMÀDEGA: Support independent publishing: Buy this e-book on Lulu.

 


Unkuò voría kontar un fià la mea so na ròba ke la xe veñúa fòra da poko. O sia el fato ke sta Akadèmia de la Bona Kreansa, na istitusion privàa ke la vòl inseñar la “lengua vèneta”, no se sà kuala variante, ma me pense kuela de Viŧenŧa — kuindi no la saría “lengua” vèneta, ma la variante viŧentina de la lengua vèneta. Bè, fato stà ke sti kuà i vòl portar, paʼ ʼl inisio de ʼl 2020, facebook in “lengua vèneta” (variante viŧentina de la lengua vèneta dixaría mi).

Ma ʼndemo ko órdene.

El xe veñúo fòra un kartèl, pikà a la sagra da Santa Lucia de la Piave indove ke se pò l véder la skrita in granda “BIȽIETARÍA” (o una pi in cèo “biƚieto”). Dèso, mi no soʼ nisuni, ma no gò mai e pòi mai sentío na èle vanesente ke no la sipie infra do vokali o inisial de paròla (“alà”, “late”), e mi me domando: da ʼndove xe ke la vièn fra kuela Ƚ??? mah… Magari no i sà ankora skríver ʼte la ortografía ke pròpio lori i gà propòsto!
Ponto do, un vídeo ke ʼl parla se ʼl se dovaríe doparar la <x> o la <z>. Intando i dixe “è più corretta la X o la Z”. Parlémose caro, al dí de unkuò no se pòl parlar de ròba korèta o no korèta, parké no la ge xe ñankora na ortografía ufesial de la lengua vèneta. Pò i analixa solke UNA òpara (de Goldoni, kome se in Vèneto nesuni gavese mai skrito ñente altro) e i dixe ke la <x> la se doparàa solke inte ʼl vèrbo èsare. Va ben, Goldoni el skriveva kusita parké le soe le jèra de le komèdie de teatro ke le gavéa da èser kapíe da tuti, e de seguro la xente skoltàa el teatro, no lo lexéa mia. Pò i parla de solke UN disionario (de venesian, el Boèrio) e i pensa ke sikome ʼl autor el gà destinà mèxa pàxena a la <x> e 21 a la <z>, kome se no ʼl gavese mea skrito “Comunque sia, io fo di pubblico diritto il mio Dizionario vernacolo, e mi pregio di presentarlo a voi Veneti colti […]” e “Tutti gli usi e le regole della grammatica italiana sono mantenuti ove non siavi il contrasto della pronuncia che alteri la parola.” e “LʼOrtografia del dialetto ha non meno impegnato le mie sollecitudini; e per questo conto non ho mancato di attenermi […] agli Autori che abbiamo a stampa […]. Io son per altro dʼavviso che la prima regola dellʼortografía dʼuna lingua sia quella di scrivere, se sia possibile, come si parla. Se leggiamo delle scritture veneziane antiche, […] Carlo Goldoni scrittore del secolo ultimo scorso dovrebbe anchʼegli aver conosciuto questa regola [di Dario Varotari “un poʼ più corretto ma lontano dallʼimitare colla scrittura la semplicità del nostro parlare”] e aversene fatto carico; ma o chʼegli credesse inutile, o che volesse seguitare gli usi dei suoi contemporanei, o forse che avesse lo scopo dʼessere più facilmente inteso daʼ Toscani, le prime edizioni delle applaudite sue opere veneziane sono zeppe di queste cacofonie” inte lʼ introdusion de ʼl só vokabolario, e ʼlora tuti i doparéa la <z> (par farse kapir da i toskani…).
Ma tuto kuesto kome se capando UNA òpara e UN vokabolario uno el poese dir tuto de kome ke se skrivéa ʼte ʼl pasà par i vèneti (e nò par kelaltri).
E pò, i dixe anka ke la só <z> (kuela de ʼl Boèrio) el gà da lèxarse kome /z/ (ròba konpletamente falsa, parké a lʼ èpoka la jèra lèta da le parsone de sità kome /θ/, el ‘th’ de ‘thinkue’)!!
I dixe pò ke <z> la se lexaría /z/ in molte lingue europèe, kome se ste lengue kua no le gavese altre létare ke le se lèxe konpañe de na /z/, o ke in sèrte varianti o in sèrte poxision no se lexese <z> kofà /ʒ/ o /θ/, o /s/…
Ma ge saría anka altre ròbe ke i fala in kuel vídeo là ke se podaría ʼndar vanti nʼ altra mèxa ora parlàrgene.

Lori, a kuanto senbra, i dopara la GVU un fià senplifikàa (ñente tratin par lèxer <sc>, ñente <q>), e fin kuà el và ben… parò i dopara el digrafo <nj> par raprexentar el sòn de lʼ mé <ñ> (o <nh>), e kuesto el xe un problèma par lori parké no i podarà mai skríver ‘injathar’ kome ke i lo dixe a Konejan, /injaθar/ (parké saría /iɲaθar/), kuindi no la xe na grafía ke la và ben par tuto el Vèneto. Anka parké no señando i asenti e no metendo i apòstrofi indove ke i serviría davero…
El só alfabeto pò el xe difísil da lèxer par parsone de altre varianti, e ‘l fà konparasion tra el só alfabeto vèneto e kelaltri alfabeti, kome ke gavese da èser pí xgualivi a kelatri ke se pòl. La lengua vèneta la xe de i Vèneti, nò de kelaltri o par kelaltri.

Sèrve kontar altro?

El tenpo e i bòti, parte 2

koretori ortogràfegi: LibreOffice, Mozilla

stromenti: ParNoDexmentegar

LIBRO DE GRAMÀDEGA: Support independent publishing: Buy this e-book on Lulu.

 


Sta diskusion la nase da na domanda de Daniela.

La vòlta pasàa gavéimo definío la data pi lontana par la nàsita de la manièra de díxer de kontar le ore in bòti. Dèso vedemo se riusimo dar un interval.

Primo dokumento: Viviani, Q. “La Divina Commedia di Dante Alighieri – giusta la lezione del codice bortoliniano.” Volume 3, parte 2. Udine, 1828.
Kuà ge xe skrito: Di botto. […] “Botto, colpo, percossa improvvisa”; credo che sia nato dall’azione portante un suono improvviso. In veneziano si dice “boto de campana, boto delle ore”. Ne’ dialetti più rozzi del veneto dicesi “bot”; e così nel lombardo “bott”.

Kuindi xà ‘tel 1828 se doparàa i bòti.

Ma ŧerkemo de ‘ndar ‘nkora pi indrío: Bortolan, Domenico. “Vocabolario del dialetto antico vicentino (dal secolo XIV a tutto il secolo XVI)”. Vicenza, 1893.
Kuà ge xe skrito: Boto-i, tocco della campana (Statuto San Bernardino 1450)

Kuindi se pòl díxer ke tra i primi deŧèni del 1300 e ‘l 1450 la xe nasúa la manièra de kontar le ore ko i bòti. Anka se, par mi, la xe nasúa pòko dòpo ke se gà skomensià kostruir i primi kanpanili.

El tenpo e i bòti, parte 1

koretori ortogràfegi: LibreOffice, Mozilla

stromenti: ParNoDexmentegar

LIBRO DE GRAMÀDEGA: Support independent publishing: Buy this e-book on Lulu.

 


Sta diskusion la nase da na domanda de Daniela.

Par kontar un fià so’ l’ oríxine de la manièra de kontar le ore in ‘bòti’ bexòña tornar indrio de un pèr de sèkoli. I Romani i gavéa un `dies naturalis` (kontà da alba a tramonto) e un `dies civilis`, ke ‘l jèra el `dies civilis` pí la `nox` (nòte). ‘Ndàndoge drio a i Grègi po i dividéa sia el xorno ke la nòte in kuatro parti, òñi una de trè ore. Òñi parte la fenía kuindi ko l’ ora tèrŧa, sèsta, nòna, e duodèŧima. Se rekòrda ke un tenpo no ge jèra un mòdo preŧixo par kontar el tenpo, se doparava klesidre, o relòji vari (a akua, o ko un pexo ke ‘l kaskàa in manièra uniforme), e kuelo ke se gavéa el bastàa.
Dapò la fine de l’ Inpèro Romano de Oŧidente, la manièra de kontar el tenpo la se gà manteñúo, ma se doparàa stromenti senpre pi preŧixi. La Cexa, par regolar i so riti, la doparàa ste ore tenporarie romane, e ‘l pasar de ‘l tenpo el jèra skandío da pregière e riti partikolari. Pasà anka el kuarto sèkolo se ga skomenŧià kostruir le kanpane, e ‘l momento de le pregière se gà skomenŧià skandirlo ko ‘l só sòn (graŧie anka a la libertà de kulto ke ge jèra). A sta manièra anka i kontadini i gà skomenŧià kapir ke ora de ‘l xorno ke la jèra (prima solo ke pòke parsone la savéa).
A partir da ‘l 14eximo sèkolo ste kanpane le se gà skomenŧià sonarle mekanikamente parké takàe a grandi relòji mekànegi ke i fonsionàa ko un pexo ke ‘l kaskàa, e par stò motivo le gavéa da èser montàe in pòsti alti, i kanpanili.
L’ istante kuando ke sonava le kanpane però no ‘l jèra uniforme, parké magari na pregièra la se dixeva mèxa ora prima, o mèxa ora dòpo. No ‘ndàa molto ben. Kusita, ‘nte i primi deŧèni de ‘l 1300 se gà deŧixo de modifegar el tenpo kanònego e far bàter le ore in manièra “uniforme”, ŧoè a òñi ora (senpre partendo da l’ alba, ora 0, al tramonto, ora 24 – e altre tante 24 ore par la nòte — sto tenpo el se dixéa “drio le ore taliane”, divixo in “ore de ‘l xorno” e in “ore de la nòte”).
Kuesto, in Vèneto, almanko fino al 17 April 1797 ŧirka, ano de l’ arivo de Napoleon e de le “ore franŧexi”. Ore ke le xe kuele ke doparemo anka unkuò: un xorno de 24 ore ke ‘l skomenŧia ko ‘l Sol se trova ‘te ‘l ponto opòsto al meridian lokal. E, sora de tuto, ste ore franŧexi le durava tute konpañe, ròba ke prima no la jèra vera parké d’ Istà el xorno el jèra pi longo ke nò de Invèrno.
‘Te ‘l 1866, ko l’ unità de l’ Italia, se gà deŧixo de doparar tuti l’ ora de ‘l fuxo de Roma (prima inveŧe òñi ŧità la gavéa le soe — Odèrso, par exenpio, la jèra pi vanti de un ora e mèxa respèto a Verona).
Dito kuesto, kara Daniela, pòso dirte ke la manièra de kontar le ore a “bòti” la xe nasúa nò prima de i primi deŧèni de ‘l 1300, ko i xe stài kostruíi i primi kanpanili.
La pròsima vòlta ke te ‘ndarà Veneŧia e te vardarà la Tore de i Mòri (kostruía ‘te ‘l 1497), te savarà ke le 24 ore ke ‘l seña no le xe de tuto el xorno, ma sol ke le 24 ore de la matina.

Spero de ‘ver respòsto a la to domanda. In kaxo dime pur!

1. Ge jèra anka altre sòrti de kontar el tenpo: le ore babilonexi, kuele spañòle, evd.
2. Le ore italiane le jèra molto kòmode parké i kontadini i podéa saver kanto tenpo ke mankava vanti el tramonto, par exenpio.

Bibliografía

‘N òmo

koretori ortogràfegi: LibreOffice, Mozilla

stromenti: ParNoDexmentegar

LIBRO DE GRAMÀDEGA: Support independent publishing: Buy this e-book on Lulu.

 


Unkuò voría parlarve de ‘n òmo, Giancarlo Collarin, ke ‘l gà un blog indove ke ‘l parla un fià de tuto, de i rekòrdi de la só vida, de le paròle venete. El konta un fià de stòrie ke le fà referimento a na paròla in partikolar, se volemo díxer. E ‘l gà anka na pàxena su facebook.

Insoma, st’ òmo, dopo ani e ani ke ge gò skrito ròba, fato domande… niente. No ‘l gà mai respòsto. No ‘l gà mai respòsto a i mé komenti so ‘l blòg e nhanka kuando ke ge gò skrito su facebook. “Sí sí, dime tute le tó domande ke te respondarò”…

E intanto i xe pasài i ani. Tanti. Masa.

Par karità, el só blòg el saría anka interesante, se no ‘l fuse ke ‘l xe inposíbil da lèxer, e kuindi inútil.

Mah… ke òmo…

N’ altra domanda

koretori ortogràfegi: LibreOffice, Mozilla

stromenti: ParNoDexmentegar

LIBRO DE GRAMÀDEGA: Support independent publishing: Buy this e-book on Lulu.

 


Èko, son rivà védar na paròla ke no savéa… in italian la xe skrita “ciuì – regolo comune (uccello)”, ma kome xe ke la se dixe? [tʃi’wi]? [tʃiu’i]? [tʃu’i]? [‘tʃwi]? Maledeti ki ke i gà doparà ‘l alfabeto italian!

So ‘l parké no se pòl skríver tuti konpaño e un el lèxe kome ke ‘l vòl

koretori ortogràfegi: LibreOffice, Mozilla

stromenti: ParNoDexmentegar

LIBRO DE GRAMÀDEGA: Support independent publishing: Buy this e-book on Lulu.

 


Par kaxo gavé mai pensà a sta solusion ke se poese skríver tuti konpanho e pò un el lexe kome ke la saríe la so‘ variante?

Vedemo se ‘l xe posìbil.

I grafèmi (o, se me parmetí ‘l analoxía drio el mé alfabeto, i fonèmi) de la lengua vèneta i xe:

a b c d đ é è f g i j ɉ k l ƚ m n ñ ó ò p r s t ŧ u v x

Vedemo de far na scantineta de anàlixi.

E-A Sèrte ‘òlte, vanti de na R, in poxision nò tònega, la A la xe la sostitusion de na E (èser > èsar)
Altre ‘òlte invese nò (karnevaƚe > karnavaƚe, el > al)
V-B Sèrte ‘òlte, in prinsipio de paròla, la B la xe la sostitusion de na V (volp > bolp)
Đ-X-D Par sèrte varianti, la D e la X la na letura difarente de la Đ (vèrđer > vèrder/vèrxer)
É-Ó Par sèrte varianti, la xe la vokal de reprísteno e de tronkamento par sèrte altre, ki pi e ki manko (parlar <-> parlaremestièr > mestièro, braŧo > braŧ)
J-Ɉ Par sèrte varianti, la Ɉ la xe na letura alternativa de la J (jèri > ɉèri)
Ŧ-F Par sèrte varianti, in prinsipio o in final de paròla, la Ŧ la xe na letura alternativa de la F (fémena > ŧémena, kòrf > kòrŧ)
Ŧ-S Par sèrte varianti, la S la xe na letura alternativa de la Ŧ (ŧavata > savata)
U-Ó Par sèrte varianti, la Ó la xe na letura alternativa de la U (kuando > koando)
D-T
G-K
Đ-Ŧ
X-S
Par sèrte varianti, le D, G, Đ, X le pòl insordirse e deventar T, K, Ŧ, S (fredo > fret)
R-D Par sèrte varianti, la D la pòl èsar xontàa ko epèntexi, e la vokal vanti de la R desfantarse (Véner > Vendre)
N-I
L-I
Par sèrte varianti, el plural de le paròle ke le fenise par N o L el pò ‘ver la sínkope de sta konsonante (botoni > botói)
G-‘
V-‘
Par sèrte varianti, la G e la V inisial de paròla la pòl kaskar (volta > ‘olta, gonfio > ‘onfio)
É-È
Ó-Ò
Sèrte varianti le ga la vertaura de le vokali difarente (vòlta > volta)

Gòi da ‘ndar ‘nkora vanti?

 

In pi xe xonta forme partikolari de paròle e de kostrusion de le frasi típege de na sèrta variante (ti te <-> tu te <-> ti tu, aver -> gaver, …).

 

Konkluxion: el xe inposíbel skríver tuti konpaño e pò un el lèxe kome ke se kostuma ‘te la so variante. O, par karità, se podaría anka lu, ma sol ke par le paròle, ma ge voría un alfabeto grando trè ‘òlte tanto. Ma a sto ponto, visto ke xà le paròle le xe difarenti da variante a variante (e anka na variante la pòl ‘ver na paròla ke no ge xe in altre varianti), parké no lasar skrívar le parsone kome ke le vòl? kome ke le se ga senpre dito ‘te la so‘ variante? kome ke le maña?

Un fià de libri e kolegamenti interesanti

koretori ortogràfegi: LibreOffice, Mozilla

LIBRO DE GRAMÀDEGA: Support independent publishing: Buy this e-book on Lulu.


 

Unkuò voría kondivíder un fià de libri ke gò e ke i xe interesanti asè (par tèñerve inpeñài durante sta fin de le vakanse). No i varda tuti sol ke la lengua Vèneta ma i va ben isteso.

Pò, ge xe el sito de uno ke no ‘l responde mai a nisuna domanda ma ke ‘l gà tante paròle de la variante feltrina/belumata (se savì kome lèxer le paròle bon pa’ voaltri, altrimenti lu no ve lo dirà mea).

El wikipedia vèneto (la pàxena la xe kuela ke la deskrive le varie grafìe ke ge n’ é al dì de unkuò).

El sito de Luciano Canepari, un lenguista venesian ke la sà longa.

Sani

Un fià de statístege

[koretori ortogràfegi: LibreOffice, Mozilla;

LIBRO: Support independent publishing: Buy this e-book on Lulu.]


 

Unkuò voría kondivíder un fià de gràfegi ko voaltri.

So’ un total de skuaxi 24 milioni de paròle únike se gà:

longesa de le paròle

longesa de le paròle in sílabe

poxision de l’ asento (sílaba) a partir da la fine de la paròla

 

Par òvio ke intʼ un diskorso ste frekuense le xe asè difarenti (e ke le longese de le paròle le xe asè influensàe da i tanti vèrbi ke ge xe). Sti kuà i xe solo ke i gràfegi rekavài da ‘l vokabolario de vèneto e basta.

Sensa kontar i vèrbi le frekuense le saría invese: